El repte de Samin de l’Índia

Al voltant de 1890, Surontiko Samin del poble de RanduBlatung, un poble de boscos de teca, va començar a qüestionar la propietat estatal del bosc. Va argumentar que l’Estat no havia creat el vent, l’aigua, la terra i la fusta, de manera que no podia tenir -lo. Aviat es va desenvolupar un moviment generalitzat. Entre els que van ajudar a organitzar-lo hi havia el cunyat de Samin. Cap al 1907, 3.000 famílies seguien les seves idees. Alguns dels saministes van protestar en estirar -se a la seva terra quan els holandesos van venir a enquestar -ho, mentre que d’altres es van negar a pagar impostos o multes o a realitzar mà d’obra.

Font g

Dirk Van Hogendorp, un funcionari de la Companyia de l’Índia Oriental dels Estats Units a Java Colonial: va dir:

‘Batavians! Sigui sorprès! Escolteu amb la meravella què he de comunicar. Les nostres flotes són destruïdes, les nostres llengües comercials, la nostra navegació arruïnarem que comprem amb immensos tresors, fusta i altres materials per a la construcció de vaixells de les potències del nord, i a Java deixem esquadrons de guerra i mercantiles amb les seves arrels a la terra. Sí, els boscos de Java tenen la fusta prou per construir una marina respectable en poc temps, a més de tants vaixells comerciants com necessitem malgrat tot (el tall) els boscos de Java creixen tan ràpidament com es tallen i ho serien inesgotable sota bona cura i gestió. “

Dirk van Hogendorp, citat a Peluso, boscos rics, pobres, 1992.   Language: Catalan