Poders del primer ministre a l’Índia

La Constitució no diu gaire sobre els poders del primer ministre ni dels ministres ni de la seva relació entre ells. Però, com a cap del govern, el primer ministre té grans poders. Porta reunions del gabinet. Coordina el treball de diferents departaments. Les seves decisions són definitives en cas que es produeixin desacords entre els departaments. Exerceix la supervisió general de diferents ministeris. Tots els ministres treballen sota el seu lideratge. El primer ministre distribueix i redistribueix els treballs als ministres. També té el poder de desestimar els ministres. Quan el primer ministre abandona, tot el ministeri abandona.

Així, si el gabinet és la institució més poderosa de l’Índia, dins del gabinet és el primer ministre que és el més poderós. Les facultats del primer ministre a totes les democràcies parlamentàries del món han augmentat tant en les darreres dècades que les democràcies parlamentàries són considerades en algunes ocasions com a forma de govern primordial. A mesura que els partits polítics han tingut un paper important en la política, el primer ministre controla el gabinet i el parlament a través del partit. Els mitjans de comunicació també contribueixen a aquesta tendència fent política i eleccions com a competència entre els principals líders dels partits. A l’Índia també hem vist aquesta tendència a la concentració de poders en mans del primer ministre. Jawaharlal Nehru, el primer primer ministre de l’Índia, va exercir una enorme autoritat perquè tenia una gran influència sobre el públic. Indira Gandhi també va ser un líder molt poderós en comparació amb els seus companys del gabinet. Per descomptat, l’abast del poder exercit per un primer ministre també depèn de la personalitat de la persona que ocupi aquesta posició.

 No obstant això, en els darrers anys l’auge de la política de la coalició ha imposat certes restriccions al poder del primer ministre. El primer ministre d’un govern de la coalició no pot prendre decisions com li agrada. Ha d’acollir diferents grups i faccions en el seu partit, així com entre els socis d’Aliança. També ha de tenir en compte les opinions i les posicions dels socis de la coalició i d’altres partits, sobre el suport del qual depèn la supervivència del govern.

  Language: Catalan