Socialment i políticament, una aristocràcia desembarcada era la classe dominant del continent. Els membres d’aquesta classe es van unir per una forma de vida comuna que va retallar les divisions regionals. Tenien les finques al camp i també a les cases de la ciutat. Parlaven francesos amb finalitats de diplomàcia i en alta societat. Les seves famílies sovint estaven connectades per lligams de matrimoni. Aquesta poderosa aristocràcia era, però, numèricament un grup reduït. La majoria de la població estava formada per la pagesia. A Occident, la major part de la terra era conreada per arrendataris i petits propietaris, mentre que a Europa oriental i central, el patró de terres es va caracteritzar pel que eren conreats per serfs.
A les parts occidentals i de l’Europa Central, el creixement de la producció i el comerç industrial va suposar el creixement de les ciutats i l’aparició de classes comercials les existència de la qual es basava en la producció del mercat. La industrialització va començar a Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII, però a França i parts dels estats alemanys es va produir només durant el segle XIX. Al seu torn, els nous grups socials van ser una població de classe treballadora i les classes mitjanes formades per industrials, empresaris i professionals. A l’Europa central i oriental, aquests grups eren menors fins a finals del segle XIX. Va ser entre les classes mitjanes educades i liberals que les idees d’unitat nacional després de l’abolició dels privilegis aristocràtics van obtenir popularitat.
Language: Catalan