A mesura que les protestes i les lluites contra l’apartheid havien augmentat, el govern es va adonar que ja no podien mantenir els negres sota la seva regla mitjançant la repressió. El règim blanc va canviar les seves polítiques. Es van derogar les lleis discriminatòries. Es va augmentar la prohibició dels partits polítics i les restriccions als mitjans de comunicació. Després de 28 anys de presó, Nelson Mandela va sortir de la presó com a home lliure. Finalment, a la mitjanit del 26 d’abril de 1994, el nou
La bandera nacional de la República de Sud -àfrica va ser desenrotllada per la recent democràcia del món. El govern de l’apartheid es va acabar amb la forma de la formació d’un govern multi-racial.
Com va sorgir això? Escoltem Mandela, el primer president d’aquesta Nova Sud-àfrica, en aquesta transició extra ordinària:
“Els enemics històrics van aconseguir negociar una transició pacífica de l’apartheid a la democràcia exactament perquè estàvem disposats a acceptar la capacitat inherent a la bondat en l’altre. El meu desig és que els sud -africans no renuncien mai a la creença en la bondat, que aprecien aquesta fe en els éssers humans és la cantonera de la nostra democràcia”.
Després de l’aparició del nou Sud -àfrica demòcrata, els líders negres van fer una crida als companys negres per perdonar els blancs per les atrocitats que havien comès durant el poder. Van dir que construïm una nova Sud -àfrica basada en la igualtat de totes les races i homes i dones, en valors democràtics, justícia social i drets humans. El partit que va governar per opressió i assassinats brutals i el partit que va portar la llibertat. La lluita es va asseure junts per elaborar una constitució comuna.
Després de dos anys de discussió i debat van sortir amb una de les millors constitucions que el món ha tingut mai. Aquesta constitució va donar als seus ciutadans els drets més extensos disponibles en qualsevol país. Junts van decidir que, a la recerca d’una solució als problemes, ningú no s’hauria d’excloure, ningú no hauria de ser tractat com a dimoni. Van acordar que tothom hauria de formar part de la solució, qualsevol cosa que hagués pogut fer o representar en el passat. El preàmbul de la Constitució sud -africana (vegeu pàgina 28) resumeix aquest esperit.
La Constitució sud -africana inspira demòcrates a tot el món. Un estat denunciat per tot el món fins al 1994 com el més antidemocràtic ara es considera un model de democràcia. El que va fer possible aquest canvi va ser la determinació de la gent de Sud -àfrica per treballar junts, transformar experiències amargs en la cola vinculant d’una nació arc de Sant Martí. Parlant sobre la Constitució sud -africana, Mandela va dir:
“La Constitució de Sud-àfrica parla tant del passat com del futur. D’una banda, és un pacte solemne en el qual nosaltres, com a sud-africans, declarem els uns als altres que mai no permetrem una repetició del nostre passat racista, brutal i repressiu. Però és més que això. També és una carta per a la transformació del nostre país en un país realment compartit per tots els seus països, que en el sentit més complet que pertany a tots els homes. Language: Catalan